viernes, 23 de noviembre de 2007

Abans de tota pel·lícula...

Cas típic Perdó, es la costum.

Per molt pretenciós que sigui, l'esser humà no només viu de bones pel·lícules i reflexions. Per tan em prenc la llibertat d'extendre aquest blog cap a altres horitzons. Em passarè als llibres. Sí amics, parlo d'aquelles coses de paper amb lletra impresa que si están ben escrits fan passar una bona estona, curiosament una funció molt semblant a les pel·lícules amb la diferència que per la realització dels primers només cal talar alguns arbres mentre que en les segones... bé no, un altre dia parlarè de la indùstria cinematogràfica.

Tal com en el cine hi ha directors i actors de culte com ara (insereix aquí el teu director preferit), (insereix aquí el teu actor/actriu preferit/da) en els llibres trobem autors de culte. Avui m'agradaria parlar d'un dels més importants, l'Stephen, més conegut com a Stephen King. Tenint en compte el tipus de blog on està aquest article, ves que no sigui casualitat que sigui un dels escriptors amb més pelis basades en els seus llibres. Com ara Carrie, Insomnia, La Tienda, La zona muerta, etc.

Segur que ara estareu pensant que agafaré un llibre i el compararé amb el film. Per exemple quedaria d'allò més pretenciós comparar el mític "Resplandor" amb la peli del Kubrick. Però us quedareu amb les ganes. Agafaré un llibre més desconegut "Desesperación". I tampoc el comparé amb la peli, per dos motius. Primer que no he vist la peli, i segón per què fa escasos minuts (documentant-me pel fer el post, encara que no ho sembli) he descobert que existia una peli sobre el llibre.

Què dir del cabró del Stephen que em fa agafar por quan vaig a dormir?
L'especialitat d'aquest home solen ser els principis intrigans. I en aquest llibre no es una excepció. Comença ambientant la història molt bé, vaja que t'acullones per què no saps què passa. Llavors ja se li envà una mica la imaginació i comença a posar massa ciencia ficció pel mig, però ja estàs a mig llibre i no es tracta de deixar-lo sense saber si queda algú viu al final.

Alguns extractes del llibre:

- Tienen derecho a permanecer en silencio. Si deciden hablar, todo lo que digan podrá ser utilizado en su contra ante un tribunal. Tienen derecho a un abogado. Voy a mataros. Si no pueden pagar un abogado, el estado les proporcionará uno.

Un cartel advertía: Sólo empleados municipales y asuntos relacionados por el ayuntamiento. Por favor respeten esta restricción.
Sólo en Nevada se pedíria a los conductores que respetasen una restricción de aparcamiento, pensó Peter. En Nueva York el cartel probablemente rezaría: Los vehículos no autorizados serán robados y sus dueños devorados.

Ha dicho, y corríjame si me equivoco -pero no con la escopeta, pensó; no me corrija con la escopeta-, que he descuidado mi espirtiu en favor de mi cuerpo.

3 comentarios:

  1. Em feia mal a la vista no veure cap comentari en un post tan ben fet.

    ResponderEliminar
  2. Teniendo la película, ¿para qué leer el libro?
    ...

    ResponderEliminar
  3. Què pretenciós que soc! mira que intentar posar llibres en un blog de cine...

    ResponderEliminar