Noir, Cinema & Chocolat (FECINEMA, 2a part)

DIVENDRES 16 de novembre

Primer de tot, aclarir que el títol d'aquesta entrada no és de collita pròpia, sinó que és el nom de la festa oficinal del FECINEMA. Us ho diré d'entrada: no vam veure cap pel·lícula. Teniem intenció d'estrenar-nos en la secció oficial Negra veient la cinta italiana de gàngsters 'Romanzo Criminale', però el cotxe de qui ens havia de portar des de Barcelona va punxar i, vet-ho aquí, només hi va haver temps per la festa, on a part de fer el paripé podriem tastar deu plats preparats pels millors cuiners del Bages, deu vins de bodegues escollides i deu bombons únics, dissenyats per al Festival. Primera objecció: al guardarroba ens fan pagar per deixar la jaqueta. ¿No se suposa que som periodistes convidats a una selecta degustació? Coi, que jo he sigut Jurat a Sitges. Segona objecció: ¿cubalibre de foie gras? Ecs. Del cap i pota no me'n parlis. Les mandonguilles aquelles, que no recordo de que eren, semblaven extretes de l'escena del banquet de 'Indiana Jones y el templo maldito'. Sort que la cua de bou amb salsa de patata i porro i les tapetes de bacallà esqueixat i salmó amb gambes van salvar la nit, que si no me n'hauria anat d'allà amb un disgust. Esperava amb il·lusió els bombons, però vaig poder comprovar que eren declaradament "noir", no només per la xocolata negre sinó perquè estaven tan carregats d'alcohol que era com fotre't un xupito, com quan Humphrey Bogart s'aixeca a les set del matí i es fot un lingotazo abans d'anar tot el dia amb el penis estremit contra les calçes i pensant que, d'una banda, la tia a la que està seguint és una malnascuda i una sediciosa, però per l'altra fa molt de goig amb aquests conjuntets... i així anem.

La veritat és que creia que podria esplaiar-me més en la crònica d'aquesta vetllada a la discoteca El Sielu, que va acollir l'acte. Però no se m'acut gran cosa més a dir. Una estona abans que comencés la festa vam passar-nos per la roda de premsa que van donar Agustí Villaronga, Roger Casamajor i Marisa Paredes, que venien a presentar 'Després de la pluja', l' última pel·lícula, un telefilm, del cineasta mallorquí. A Marisa Paredes, a més, li donaven un premi honorífic, com ja esmentàvem en l'entrada anterior. No va estar malament, hi hagué una interessant (a més de redundant) mini-discussió sobre com de conservadora és la indústria cinematogràfica espanyola a l'hora de donar empenta i ajudes a produccions arriscades. Però el més graciós de la roda, fet que em confirma que, d'alguna manera, la gent va a aquest tipus de protocols amb un discurs ja preparat, quasi robòtic, és que el tipus que va presentar Agustí Villaronga va dir que era un plaer tenir-lo allà "per la seva gran contribució al gènere negre espanyol". I jo em pregunto: ¿en què es concreta aquesta gran contribució? Home, sí, té una peli de gènere negre: l'adaptació de 'El pasajero clandestino' de Simenon, feta per la televisió, i que es podria dir que és la seva pel·lícula més fluixa... Però si de tothom que fa una pel·lícula de gènere se'n digués que és una figura clau, aleshores Sam Raimi seria un mestre de la comèdia esportiva per 'Entre el amor i el juego'.

Bé, deixaré els comentaris del dissabte per demà. Si voleu conèixer l'obra d'Agustí Villaronga, un d'aquests realitzadors espanyols semi-maleïts, busqueu les seves dues primeres pel·lícules: 'Tras el cristal' i 'El niño de la luna'.