Acompanyen el cartell de la pel·lícula o la caràtula del DVD. Tenen la tasca d'atraure, de fer publicitat, i n'hi ha que ho aconsegueixen i n'hi ha d'altres que no. Hi ha que són correctes (El Mundo Perdido:
"Algo ha sobrevivido") i hi ha que són encertats (Fargo:
"Pueden pasar muchas cosas en medio de ninguna parte"), però hi ha dos tipus que m'interessen més: els que són una bírria abominable (tot i que titllar-les de bírria hagues estat suficient: ja és de per si un insult molt fort) i els que són tan encertats que t'ajuden a comprendre la pel·lícula.
Donem-li's una ullada breu, que no tinc temps per a fer-ne ullades de més complexes.
Pel que fa a la bírria de
taglines, tenim, és clar, el que ja és clàssic, Herida abierta:
"Esto sí que va a doler". La veritat és que un no sabria dir si és tracta d'una bírria de
tagline o un d'aquells encertats, o si és que el publicista d'aquesta pel·lícula de l'Steven Seagal es va permetre una bonica ironia. Òbviament, però, aquests dubtes existencials no afecten a tots els exemples. Hi ha, per citar-ne un, el cas de
Sunshine, una pel·lícula extraordinària del Danny Boyle (per què no n'haurè fet la crítica, maleït sigui!), d'una complexitat i profunditat considerables, que troba en el seu
tagline un dur oponent a l'hora d'intentar aparentar rigor i versemblança davant del possible espectador. Després de tot,
"Si el sol muere, nosotros también", és una sentencia tan òbvia que difícilment pot no semblar estúpida.
Hi ha molts exemples de
taglines dolents, però no tinc temps per intentar recordar-los. Ara bé, no vull passar l'ocasió sense citar el cas especial dels
taglines hipòcrites i falsos. O serà cínics? Al final un no sap què signifiquen aquestes paraules. Del que no hi ha dubte és que, al
tagline de Titanic,
"Nada en el mundo podía separarlos", hi ha alguna cosa que no funciona bé.
I entrem a la part en que em poso a al·labar els
taglines terriblement encertats, aquells que d'alguna manera formen part de la pel·lícula d'una manera tan inextrincable (ara buscaré si existeix la paraula), que la complementen, i que ajuden a entendre-la d'una manera que, en el cas de no existir, el trobariem a faltar.
Curiosament, són
taglines de pel·lícules que m'encanten, films que gaudeixen del meu (d'altra banda, no tant difícil d'aconseguir com de part d'altres persones) 10 en la seva puntuació. Casualitat? Subjectivitat? Adoració?
Què carai. Els
taglines són bons. I aquí venen alguns exemples:
Closer:
"Cuando crees en el amor a primera vista, nunca dejas de buscarlo". És clar! Aquí està la clau. Per això els personatges d'aquesta pel·lícula actuen com actuen. Per això tots els embolics entre ells. I quina senzillesa a l'hora d'expressar aquest desig que els du a actuar d'una manera tan... complexa?
Brother:
"Cuando conoces tu destino, no temes lo peor". D'estructura similar a l'anterior, però, altra vegada, terriblement encertada. El personatge del Kitano resulta, a la llum d'aquesta afirmació contundent, molt més intel·ligible. Quan entenedor resulta tot a partir d'aquí! O creieu que exagero?
Lost In Translation:
"Todos necesitamos que nos encuentren". Ala. D'això va el film. Ni històries d'amor, ni guies turístiques disfressades de lirisme, ni altres tonteries. Un tema més humà si és possible, i més universal: la necessitat que tenen les persones de les demés persones. I el
tagline el tenim aquí per deixar-nos-ho ben clar.
I això és tot. He tingut un fugaç impuls explicatiu d'aquells que molt poc sovint m'agafen, i aprofitant una escapada als ordinadors de la Universitat l'he escampat aquí. Ara he de marxar corrents, i no tinc temps ni per rellegir-me què he escrit. Què, que publiqui el post més tard? Mai de la vida, quanta feina! A més, no sé què deia d'embriaguesa la declaració de principis del Manel.
Com diu la carta de l'Steve Zissou al seu fill a The Life Aquatic:
"dictada, pero no leída".
O era revisada?
Disculpin les molèsties.
(De izquierda a derecha y de arriba abajo) Robert Mulligan, William Willer, George Cukor, Robert Wise, Jean Claude Carrière, Serge Silverman, Billy Wilder, George Stevens, Luis Buñuel, Alfred Hitchcock y Uwe Boll.
